português | english | français | català

logo

Búsqueda en la base de datos

Base de datos:
fons
Buscar:
AREES DE MUNTANYA []
Referencias encontradas:
Mostrando:
1 .. 20   en el formato [Estandar]
página 1 de 14
ir a la página                         


1 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Transhumància en família : dos pastors ripollesos mouen el bestiar a peu pel Pirineu gironí cada setembre i cada juny / Meritxell Masó, text ; Anna Pons Semelis, fotos
Masó Corcoy, Meritxell


En: Revista de Girona. Girona. Any 60, núm. 282 (gener-febrer 2014), p. 62-65 : il. (Territori


Matèries: Pastors ; Bestiar boví ; Transhumància ; Pastures ; Camins ; Arees de muntanya ; Famílies
Matèries: Roque Roura, família
Àmbit:Ripollès
Cronologia:1989 - 2014
Autors add.:Pons Semelis, Anna (Il·l.)
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/271309
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Guilleries, terra d'aigua



En: Revista de Girona. Girona. Any 49, núm. 219 (juliol-agost 2003), p. 56-85 : il. (Dossier

Conté: Les Guilleries, terra d'aigua / Josep Tarrés i Turon ; Una terra administrativament esquarterada / Antoni Pladevall i Font ; De "Muntanyes d'Osona" a "Guilleries"? / Rafel Ginebra i Molins ; Un gran mapa de 1888 / Josep Tarrés i Turon ; Un espai a protegir o un entorn que se salvaguarda per si sol? / Emili Rams ; Les Guilleries i l'aigua / Àngel Serradesanferm ; Aigua del Montseny-Guilleries per a tothom? / Josep Tarrés i Turon ; La Guilleria treu el nas al món exterior? / Miquel Torns.


Matèries: Arees de muntanya ; Espais naturals ; Medi geogràfic ; Paisatge ; Recursos hídrics ; Mapes i plànols
Àmbit:Guilleries
Cronologia:[2003]
Accés: https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/95382 [presentació]
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Institut Ramon Muntaner; Universitat Autònoma de Barcelona; B. Abadia de Montserrat; Universitat de Barcelona; Biblioteca Borja (URL); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Ruïna, runes, runa : natura i models culturals a la Catalunya rural / Jaume Franquesa
Franquesa, Jaume


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 31 (January 2024), 10 p.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en anglès i català.

Durant el darrer mig segle, el món rural català ha estat transformat per una sèrie de processos -industrialització, urbanització, consolidació d'una economia lligada al lleure, èxode rural, crisi de l'agricultura familiar- que han deixat una empremta profunda tant al seu territori com en la consciència dels seus habitants. Inspirant-se en els treballs d'Ann Laura Stoler i Gastón Gordillo sobre la ruïna i les runes, i prenent com a base diversos treballs etnogràfics recents, aquest article cerca les traces de dislocació que aquestes transformacions econòmiques han deixat en el paisatge de l'Alt Pirineu i de la Terra Alta. L'objectiu d'aquest exercici és doble. D'una banda, posar en qüestió la tem-poralitat triomfant encarnada en les narratives de la modernització i el creixement econòmic. De l'altra, indagar com aquestes traces ens parlen de la pervivència de modes de vida i maneres de concebre la natura i el territori -allò que anomeno "models culturals"- lligats a una economia agrària de base pagesa.


Matèries: Paisatge ; Pagesia ; Societat rural ; Economia agrària ; Exode rural ; Arees de muntanya ; Avellaners
Àmbit:Terra Alta ; Naut Aran ; Alt Àneu
Cronologia:[1950 - 2024]
Accés: https://raco.cat/index.php/Digithum/article/view/n31-franquesa
https://doi.org/10.7238/d.v0i31.417004


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Fortificació de la frontera francoespanyola : dues cares de la mateixa moneda / Clara Jordà Pinatella
Jordà Pinatella, Clara


En: Annals del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca. Olot, núm. 33 (2022) , p. 292-295 (Premis Salvador Reixach i Jordi Pujiula

Aquest treball ha tingut com a objectiu l'estudi de la fortificació de la frontera francoespanyola durant el període més fosc del franquisme i de la guerra a Europa. L'estudi d'aquestes construccions és, doncs, l'excusa perfecta per recuperar el relat d'una època sovint oblidada. Les diverses línies d'investigació han permès focalitzar l'estudi en dues línies de defensa, la Línea Pirineos i la Sperlinie Pyranäenfront, ambdues situades en un mateix context històric.


Matèries: Treballs escolars ; Fortificacions ; Frontera ; Arees de muntanya ; Franquisme ; Primer franquisme
Àmbit:Catalunya ; Espanya ; França
Cronologia:[1944 - 1948]
Accés: https://raco.cat/index.php/AnnalsPEHOC/article/view/426784
Localització: Biblioteca de Catalunya; UAB: Sibhil·la; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Humanitats (Hemeroteca); Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Repoblacions a la forest pública i el canvi de fesomia de la muntanya. La fauna que hi habita : el gat mesquer / Marc Marí Romeo, Josep Pujol Fuster
Marí i Romeo, Marc


En: Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí. Torroella de Montgrí (2013) , p. 111-120 : il.


Matèries: Arees de muntanya ; Espais naturals ; Repoblació forestal ; Fauna ; Animals salvatges
Àmbit:Montgrí, massís del
Cronologia:1954 - 2013
Autors add.:Pujol Fuster, Josep
Accés: https://raco.cat/index.php/LlibreFestaMajor/article/view/268563
Localització: B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí); B. Carles Rahola (Girona)


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 280
seleccionar
imprimir

Bookmark and Share
Carreteres de grans voltes / Albert Aubet, text
Aubet, Albert


En: Cadí Pedraforca. Cassà de la Selva, núm. 35 (tardor-hivern 2023), p. 74-75 : il. (Patrimoni. Història) 



Matèries: Ciclisme ; Competicions esportives ; Carreteres ; Arees de muntanya
Àmbit:Alt Urgell
Cronologia:1911 - 2009
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; B. Sala de Lectura Miquel Pairolé (Quart); B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Ramon Bordas i Estragués (Castelló d'Empúries)


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Observacions, percepcions i reflexions sobre el paisatge de l'Alta Ribagorça exemplificades en dos recorreguts pluridisciplinaris per la vall de Barravés i la vall d'Adons / Òscar Alemán Milán
Alemán Milán, Òscar


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 3 (2021) , p. 125-138 (Dossier: El paisatge ribagorçà
Bibliografia.

El paisatge és una construcció cultural complexa que, per poder ser adequadament interpretat, demana que n'identifiquem tots els components. Molts d'ells passen desapercebuts a les persones no cultivades en aquesta temàtica, fet que fa necessari insistir en la transmissió d'aquest coneixement, ja que és un bé en sí mateix que ens defineix com a societat, però que també és una eina molt pràctica per pensar en el futur en termes de planificació territorial. Així doncs, les següents línies exploren conceptes, estratègies, i valors naturals i culturals del paisatge, així com algunes de les teories més rellevants dels estudis integrats de paisatge i els seus principis d'observació, com la de la GTP de George Bertran (2001), tot posant exemples dins l'àmbit de l'Alta Ribagorça i voltants, amb l'objectiu de crear sensibilitat paisatgística cap a àrees de muntanya per a un públic no especialista.


Matèries: Arees de muntanya ; Paisatge ; Espais naturals ; Patrimoni cultural ; Patrimoni natural ; Societat rural
Àmbit:Alta Ribagorça
Cronologia:[2021]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/view/422146
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



8 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Paisatge de muntanya i pràctiques pastorals / Frederic Fillat Estaqué
Fillat Estaqué, Frederic


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 11-29 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge

Expliquem els paisatges de muntanya utilitzant algunes pràctiques pastorals que encara segueixen vigents a diferents pobles i valls del Pirineu central aragonès. Els del tipus boscatge (bocage) francès, els resumim a la Vall de Gistau (comarca del Sobrarb i província d'Osca) considerant els prats actuals. Continuem amb les diferents organitzacions comunitàries de la Vall de Broto (a ponent de la Vall de Gistau i de la mateixa comarca) amb la particularitat de seguir pasturejant durant l'estiu els comunals pròxims del municipi de Gavarnie (de la vall francesa de Barèges). Complementàriament hi afegim a la Vall de Broto, les implicacions que suposen la declaració del parc nacional d'Ordesa i Mont Perdut junt amb un conjunt d'altres figures complementàries de protecció (Red Natura 2000, MaB, Patrimoni Mundial de d'UNESCO i altres nominacions). Finalment, aportem unes discussions de com creiem que haurien de canviar algunes de les coincidències explicades entre explotació i conservació.


Matèries: Arees de muntanya ; Espais naturals ; Paisatge ; Pastures ; Ramaderia ; Patrimoni cultural ; Patrimoni natural ; Societat rural
Àmbit:Pirineu ; Osca
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/view/422754
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



9 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Un Paisaje no solo ganadero : el cultivo de cereales en los Pirineos / Carlos Fernández-Piñar
Fernández-Piñar, Carlos


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 31-48 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge

Els paisatges de muntanya solen ser considerats àrees naturals pràcticament verges. També es considera habitualment que la ramaderia és l'única activitat productiva posible en aquests entorns. Amb tot, són paisatges profundament modificats per l'acció humana des de molt antic, i les activitats agrícoles, especialment el cultiu de cereals, van jugar un paper fonamental en la conformació del paisatge que avui podem contemplar. Els cultius de cereal en aquests espais van haver d'afrontar importants dificultats causades, entre d'altres factors, per l'escassedat de sòl apte, l'altitud, el pendent o el clima. Per superar aquests impediments les societats pirinenques van desenvolupar complexos sistemes com els panares. Aquests sistemes van permetre cultivar cereals a la vegada que aseguraven pastures suficients per la cabana ramadera en els períodes intermedis entre la temporada d'hivern a la vall de l'Ebre y l'estival a la muntanya.


Matèries: Arees de muntanya ; Espais naturals ; Paisatge ; Activitats agrícoles ; Sistemes de conreu ; Cereals ; Societat rural
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[2023]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/view/422757
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



10 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
La Resiliencia de los destinos turísticos de montaña. Un re-análisis de los casos del Berguedà y la Cerdanya / José María Prat Forga
Prat Forga, Josep Maria


En: Espacio, Tiempo y Forma : Serie VI, Geografía. Madrid. Nueva época, núm. 15 (2022) , p. 1-22
Bibliografia. Resums en castellà i anglès.

Molts territoris de muntanya estan apostant per convertir-se en una destinació turística d'una certa importància, amb l'objectiu d'obtenir un desenvolupament econòmic favorable i frenar l'emigració de la seva població local. Davant aquesta situació, i per a aconseguir un desenvolupament sostenible, és important conèixer el grau de resiliència del territori i el del propi destí enfront de qualsevol tipus d'impactes que se li pugui presentar, com una crisi econòmica, el canvi climàtic o qualsevol altre desastre natural, o simplement un canvi de gustos dels consumidors. En el present article, després de revisar el marc teòric existent sobre la sostenibilitat i la resiliència d'un territori i d'una destinació turística, s'ha utilitzat una metodologia mixta, quantitativa i qualitativa, per a analitzar la resiliència territorial i de la destinació turística actual, i comparar-la amb la qual tenien uns anys abans dues comarques catalanes de muntanya, el Berguedà i la Cerdanya, que es troben en diferents fases del seu desenvolupament turístic. Així es poden obtenir unes conclusions que serveixin per a ajudar a mesurar tan bé com sigui possible resiliència, de manera que coneguem quin és en aquests moments i en quina posició del cicle adaptatiu es troben aquests territoris i destinacions.


Matèries: Arees de muntanya ; Incidència del turisme ; Turisme ; Desenvolupament sostenible ; Indicadors econòmics
Àmbit:Berguedà ; Cerdanya
Cronologia:[1985 - 2020]
Accés: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=8689818
https://doi.org/10.5944/etfvi.15.2022.33310
Localització: Universitat de Barcelona; Universitat Rovira i Virgili; UAB: Humanitats (Hemeroteca)


Enllaç permanent a aquest registre



11 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
L'Alimentació als pobles de muntanya, de la postguerra als anys seixanta : el cas d'Espinelves / Dolors Vila Llivina, Jacint Arnau, Dolors Rabionet, Magda Masferrer, Carme Creixans Giramé, Maria Prat Rabionet, Anna Creixans



En: Ausa. Vic. vol. XXX, núm. 190 (2022) , p. 657-675 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibligrafia.

El període que va dels anys quaranta a finals dels seixanta del segle xx va ser un període de carestia alimentària a Catalunya. La situació als pobles petits i aïllats, com és el cas d'Espinelves, han estat poc estudiats. En aquest treball es recullen els records de persones que van viure aquella època o bé els l'han explicada per transmissió oral a través dels pares i avis. A Espinelves la producció local va permetre fer front a la carestia gràcies a l'alt grau d'abastiment tant de productes d'origen animal com vegetal. Els sistemes de conservació dels aliments es basaven fonamentalment en l'ús de la sal comuna, el sucre, l'assecat, la cocció i l'acidificació amb vinagre.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Postguerra ; Franquisme ; Arees de muntanya ; Condicions de vida ; Alimentació humana ; Costums alimentaris ; Història oral
Àmbit:Espinelves
Cronologia:[1939 - 1970]
Autors add.:Vila i Llivina, Dolors ; Arnau, Jacint ; Rabionet, Dolors ; Masferrer, Magda ; Creixans Giramé, Carme ; Prat Rabionet, Maria ; Creixans, Anna
Accés: https://raco.cat/index.php/Ausa/article/view/421733
Localització: Biblioteca Episcopal de Vic; B. Pilarín Bayés (Vic); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Barcelona; B. Municipal de Manlleu BBVA; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de Sabadell; Universitat Autònoma de Barcelona; Biblioteca de Torelló (Torelló); B. Centre de Lectura de Reus; Universitat de Girona; B. Caterina Figueras (Tona); B. Bac de Roda (Roda de Ter); B. Antoni Pladevall i Font (Taradell); B. Marquès de Remisa (Sant Hipòlit de Voltregà)


Enllaç permanent a aquest registre



12 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Observacions, percepcions i reflexions sobre el paisatge de l'Alta Ribagorça exemplificades en dos recorreguts pluridisciplinaris per la vall de Barravés i la vall d'Adons / Òscar Alemán Milán
Alemán Milán, Òscar


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 3 (2021) , p. 125-138 (Dossier: el paisage ribagorçà

El paisatge és una construcció cultural complexa que, per poder ser adequadament interpretat, demana que n'identifiquem tots els components. Molts d'ells passen desapercebuts a les persones no cultivades en aquesta temàtica, fet que fa necessari insistir en la transmissió d'aquest coneixement, ja que és un bé en sí mateix que ens defineix com a societat, però que també és una eina molt pràctica per pensar en el futur en termes de planificació territorial. Així doncs, les següents línies exploren conceptes, estratègies, i valors naturals i culturals del paisatge, així com algunes de les teories més rellevants dels estudis integrats de paisatge i els seus principis d'observació, com la de la GTP de George Bertran (2001), tot posant exemples dins l'àmbit de l'Alta Ribagorça i voltants, amb l'objectiu de crear sensibilitat paisatgística cap a àrees de muntanya per a un públic no especialista.


Matèries: Paisatge ; Espais naturals ; Arees de muntanya
Àmbit:Alta Ribagorça
Cronologia:[2021]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/view/422146
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



13 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Recensió del llibre Viatge Universal pel Pirineu, vol. 8 / David Alegre Lorenz
Alegre Lorenz, David


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 3 (2021) , p. 141-145 (Treballs de recerca i recensions
Ressenya de:
- Obiols, Joan. Per terres de... La Ribagorza/La Ribagorsa/La Ribagorça aragonesa. La Seu d'Urgell : Salòria, 2020 (Viatge Universal pel Pirineu, 8)

Tant hi fa dir Pirineus o Pirineu, ambdues denominacions son vàlides i reflecteixen les dues dimensions essencials del territori en qüestió: d'una banda la seva riquesa i pluralitat, d'altra la seva continuïtat com a unitat espacial i humana, és a dir, com a territori amb unes característiques culturals i geogràfiques pròpies.


Matèries: Ressenyes ; Medi geogràfic ; Arees de muntanya ; Guies generals ; Història general
Àmbit:Alta Ribagorça ; Ribagorza - Aragó
Cronologia:[2020]
Accés: https://raco.cat/index.php/Ripacurtia/article/view/422148
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Pública de Lleida; Universitat Autònoma de Barcelona; UAB: Sibhil·la; Universitat de Lleida; Institut Ramon Muntaner; UAB: Sibhil·la


Enllaç permanent a aquest registre



14 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share Text complet
Bookmark and Share
Paisatges antropocènics, paisatges enrunats : expectatives de passat i de futur a les muntanyes catalanes / Ferran Pons-Raga, Ismael Vaccaro
Pons Raga, Ferran


En: Digit HVM : revista digital d'humanitats. Barcelona, núm. 30 (January 2023), 10 p.
Bibliografia. Resums en anglès i català.

Les runes perviuen en el temps i l'espai, com el temps i l'espai semblen perviure en les runes. No es tracta, però, d'una pervivència estàtica ni unívoca. La presència de runes sempre evoca transformacions paisatgístiques, percebudes, representades i valorades de manera canviant segons les vivències i els records que n'emanen. Centrant-se en les restes d'una infraestructura d'explotació forestal massiva de principis del segle XX (la Matussière, Pallars Sobirà), i en la construcció de grans pantans a Catalunya a mitjan segle passat i que ara amb prou feines s'omplen durant una part de l'any (pantà de Sau, Osona), aquest article posa en valor la capacitat heurística de les runes dins de l'Antropocè per a l'anàlisi del nou marc mental i econòmic de gestió capitalista dels boscos i de l'aigua. La visibilització i la invisibilització de les runes ens permet copsar allò que roman i esdevé visible en el paisatge, però també allò que s'esvaeix o emergeix, i que esdevé invisible o paulatinament visible. Les runes ens parlen, en definitiva, de les ressignificacions i dotacions de valor de les transformacions paisatgístiques, passades i futures, en el marc de l'explotació capitalista dels recursos naturals.


Matèries: Paisatge ; Canvi climàtic ; Patrimoni natural ; Arees de muntanya
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2023]
Autors add.:Vaccaro, Ismael
Accés: https://raco.cat/index.php/Digithum/article/view/n30-pons-raga
https://doi.org/10.7238/d.v0i30.417847


Enllaç permanent a aquest registre



15 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
De les muntanyes als despatxos : defenent les comunitats rurals a la preparatòria de la COP28 / Marc Castellón Durán
Castellón Durán, Marc


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 33 (tardor 2023), p. 106-109 : il.


Matèries: Societat rural ; Arees de muntanya ; Desenvolupament sostenible
Àmbit:Cerdanya ; Món
Cronologia:2023
Accés: https://www.recercacerdanya.org/fitxers/querol/querol-33.pdf [exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



16 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Entrevista a Josep Espadalé, president del Consorci de les Gavarres / Paulí Martí
Martí, Paulí


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 24 (març-juny 2009), p. 6-10 : il. (El nostre personatge


Matèries: Espais naturals ; Arees de muntanya ; Consorcis ; Entrevistes
Matèries: Espadalé i Reballí, Josep (1961-....)
Matèries:Consorci de les Gavarres
Àmbit:Gavarres, serra de les
Cronologia:[2009]
Accés: https://revistabaixemporda.cat/hemeroteca/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Popular (Palafrugell); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



17 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Gavarres = espai d'interès natural + zona d'interés etnològic / Consorci de les Gavarres



En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 24 (març-juny 2009), p. 11-14 : il. (El nostre personatge


Matèries: Espais naturals ; Arees de muntanya
Àmbit:Gavarres, serra de les
Cronologia:[2009]
Autors add.:Consorci de les Gavarres
Accés: https://revistabaixemporda.cat/hemeroteca/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Popular (Palafrugell); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



18 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Les Gavarres / Maria Teresa Costa i Gatius
Costa i Gatius, Maria Teresa


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 24 (març-juny 2009), p. 15-16 : il. (El nostre personatge


Matèries: Espais naturals ; Arees de muntanya
Àmbit:Gavarres, serra de les
Cronologia:[2009]
Accés: https://revistabaixemporda.cat/hemeroteca/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Popular (Palafrugell); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



19 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
La Vida com a motor a les Gavarres al llarg dels segles. Les masies com a símbol / Joan Botey i Serra
Botey i Serra, Joan


En: Revista del Baix Empordà. Palamós, núm. 24 (març-juny 2009), p. 17-29 : il. (El nostre personatge


Matèries: Espais naturals ; Masies ; Explotacions agràries ; Arees de muntanya
Àmbit:Gavarres, serra de les
Cronologia:[0000 - 2009]
Accés: https://revistabaixemporda.cat/hemeroteca/
Localització: Biblioteca de Catalunya; B. Municipal (La Bisbal d'Empordà); B. Popular (Palafrugell); B. Octavi Viader i Margarit (Sant Feliu de Guíxols); B. Mercè Rodoreda (Castell-Platja d'Aro); B. Pere Blasi (Torroella de Montgrí)


Enllaç permanent a aquest registre



20 / 280
seleccionar
imprimir
Text complet
Bookmark and Share
Pirineu de Lleida, fis a quan? / Amadeu Gallart Sort
Gallart i Sort, Amadeu


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 32 (primavera 2023), p. 53-54


Matèries: Turisme ; Promoció turística ; Arees de muntanya ; Diputació provincial
Àmbit:Pirineu
Cronologia:[2023]
Accés: https://www.recercacerdanya.org/fitxers/querol/querol-32.pdf [exemplar complet]


Enllaç permanent a aquest registre



página 1 de 14
ir a la página                         

Base de datos  fons : Formulario avanzado

   
Buscar:
en el campo:
 
1     
2   
3